Aquest pastís fou el primer que vaig de "xuxes" i us puc assegurar que no l'oblidaré mai. Vaig pagar la "novatada". Us explico: el porexpan que vaig utilitzar de base era de molta densitat, és a dir, de molt bona qualitat. Així que al ser tan dens costava molt poder clavar les "xuxes". Imagineu-vos si costava que vaig utilitzar un martellet. Jo pensaba que si tot s'havien de fer així era l'últim que feia jejeje..... Sort que algú em va il·luminar i vaig poder descobrir que era el que em fallava. Des de llavors són molts els que he fet. Mica en mica ja els aniré posant tots......

Aquest el vaig fer l'aniversari d'una neboda rosa i preciosa que tinc, la Berta. Un encant de nena. Us puc assegurar que, tot i que, als nens també els va costar desenganxar les "xuxes" només van deixar-ne la mostra.

Primer preparem el porexpan que utilitzarem de base, tallant-lo fent tres pisos.

Folrem cada part amb paper d'alumini i amb uns pals de broqueta les fixem perquè no es moguin.

Preparem les "xuxes" que volguem posar-hi. És molt més econòmic comprar les bosses que vènen als supermercats que no comprarles per separat. A la propera foto podeu veure les que vaig utilitzar en aquest pastís.

Amb escuradents que tinguin una sola punxa, anirem clavant les “xuxes” al porexpan. Cal, sobretot, SUPER IMPORTANT, mullar l’escuradent amb aigua abans de clavar-lo a la “xuxe”. D’aquesta manera anirem clavant totes les “xuxes” fins que no quedi ni un espai buit.

I ja veieu el resultat, espero que us agradi.......

Catieu