Inaugurem la tornada de les vacances amb un dels pastissos que hem fet aquest estiu. Com que fa molta mandra encendre el forn, gairebé sempre, per aquesta època, preparo pastissos freds. Són fàcils i els pots fer amb antelació.

I parlant de mandra, encara us devem l'entrada del 26è. Repte de l'Annie. Sembla mentida que amb tot l'estiu no ha trobat ni un moment per entrar a la cuina a preparar-lo. I és que les prioritats canvien!!! Quin estiu s'ha passat!!! No li hem vist el pèl!!! Es van cremant etapes, per això, ben aviat us anunciarem uns canvis en els Reptes de l'Annie.

Però ara som-hi amb la recepta.....

Quan vaig veure aquest pastís al blog de la Marina The Sweetest Taste vaig pensar que era una bona alternativa al Pastís de les Tres Xocolates que ja s'ha convertit en un clàssic. La veritat és que no li té res a envejar, està delicicós. Això sí, és una mica més laboriós perquè s'ha de preparar primer el xarop de xocolata. Però us el recomano, ja l'he preparat diverses vegades i ha estat un èxit en cada una d'elles. Alhora també vull recomanar-vos el bloc de la Marina. Un regal per la vista!!! I amb unes receptes irresisitibles!!!

Som-hi doncs amb la nostra versió del pastís....

Avui us porto un Pastís d'Aniversari ben especial. I ho és per dues raons. Una, perquè el vaig preparar per celebrar l'aniversari del meu pare i el meu, que vàrem néixer el mateix dia. I, l'altre, perquè va ser la recepta que vàrem escollir per enviar a la revista My Lovely Food. Va sortir publicada en el n. 7. Ja us podeu imaginar la il·lusió que ens va fer!!! Mil gràcies Ingrid per pensar en nosaltres.

Es tracta d'un pastís de pa de pessic farcit de nata, i res més!!! Clar que la decoració amb els diferents colors el fa ben especial, oi??? Ara us explico com ho hem fet.....

Aquesta vegada us poso de foto de l'entrada la Mona que li vàrem fer a la meva cosina, la mama i jo. És que ens va quedar tan "mona" la Mona!!!!

Per preparar la Mona per a la categoria dels peques, vaig animar un grup d'amigues perquè vinguessin a casa. La vàrem fer ajuntant dues ensaïmades amb nutella i cobrint-les perquè quedés com una base. I després les vàrem decorar amb uns ous i lacasitos. Ja veureu el resultat al recull.

Com a les altres convocatòries més avall teniu l'enllaç als dos llibres de les dues categories, petits i grans. Ja veureu quin munt de Mones!!! A quina més xula!!!

I, tot seguit, ja podreu veure el vídeo amb el sorteig que hem fet a la categoria dels petits. Qui serà el guanyador/a????

Les germanes del Memòries d'una Cuinera ens demanaven Coca de Iogurt pel seu repte. Una recepta dolça!!! No ens la podem perdre!!! Sincerament, ja n'hi recordava quan fou l'última vegada que vaig preparar una Coca de Iogurt. Però a la ment em venien records de les primeres coques que preparava. Una coca que va anar evolucionant amb el temps, afegint-hi ingredients, modificant-ne, substituint-ne....

Com que em feia il·lusió estrenar una màquina de Cakepops que em van regalar, vaig pensar que estaria bé fer boletes de diferents sabors i colors. Així que, a partir de la recepta original que tenia de fa mooolt temps, afegint pastes i essències, vaig preparar aquestes Boletes Multicolor i Multisabor. Van quedar boníssimes!!! Mossegadetes delicioses!!! L'Annie se'n va emportar una bossa plena per compartir amb les amigues i van volar en un obrir i tancar d'ulls!!!

Ja fa molts dies que amb l'Amaranta vàrem tornar a tenir una tarda pastissera. Aquest cop vàrem preparar un Apple Wallnut Tart, un pastís que ens va enamorar només de veure'l. Però vaig pensar a guardar la entrada per la Diada. Realment aquestes pomes semblen roses, no creieu??? Per això, avui és quan publico la recepta d'un pastís que m'ha portat opinions contradictòries. Estèticament, preciós!!!, això no hi ha qui ho discuteixi. Però de sabor, ja no li donaria tan bona puntuació.

Es tracta d'una base tipus de galeta que porta molta nou i mantega. El gust és bo però va quedar exessivament oliosa. A sobre hi va una crema amb gust tot peculiar, semblant als de caramels Wherter Original. I per decorar, les pomes tallades finíssimes, fent la forma de les roses que el fan tan bonic.

Repetir-lo tal qual, ja us dic ara que no ho faré. Però sí, una versió més de casa. La base galeta, la de sempre, fins i tot, amb unes quantes nous. Però la crema li posaré pastissera. Aquesta versió ja la va provar l'Amaranta en les versions mini que veieu a les fotos. Van tenir mooolt èxit!!! No em digueu que no són ideals per un dia com avui.

Avui us porto un pastís que tenia a pendents des de fa temps. És un Naked Cake o Pastís Despullat. Es tracta d'un pa de pessic genovès farcit de maduixes marinades amb sucre i nata. Es pot farcit del què vulguem. Però el que el caracteritza i li dona el nom és que l'exterior no està recobert. Simplement s'afinen els laterals, que així l'embruten una mica i s'hi tira sucre llustre per sobre. En el meu cas el vaig decorar amb unes maduixes fresques i flors del meu jardí a la part de dalt. Jo el trobo molt romàntic, simplement preciós!!!

A casa ens el vàrem menjar en la celebració dels 101 anys de la meva estimada iaia Sita. Va agradar a tothom i no en va sobrar ni un bocí, tot i que, he de dir-vos, que atipa mooolt!!!

Al moment de decidir quin pastís preparar per a la celebració també volia que em servís per participar en 3r. Aniversari del bloc April's Kitch. La Mon, molt imaginativa, ens proposava una combinació entre cinema i receptes. Us explico.... es tractava de buscar una pel·lícula, d'entre els anys 50-65, i preparar un plat que, o bé sortís directament en ella, o bé, un de nou que hi estigues relacionat. Primer, calia buscar la pel·lícula, després de diferents candidates em vaig decantar per "El padre de la Novia". Està protagonitzada pel gran Spencer Tracy i la bella Elisabeth Taylor, pare i filla. Explica com es trasbalsa la vida del pare en el moment que la seva filla, la seva nineta preciosa, els anuncia que es casa. De manera molt còmica anem veient la succeicó dels dies fins arribar al de la boda jejeje..... Ens hauríeu d'haver vist amb el meu marit, mentre la miràvem ja ens imaginàvem el dia que l'Annie se'ns casi jejeje..... I ell em deia; -Serà així??? I jo li contestava: Oi tant!!! Però si només en tenim una!!! jejeje...... Amb el que m'agraden a mi les festes i celebracions!!! Només espero que ella m'hi deixi posar cullerada!!! jejeje.....

Un cop escollida la peli, calia pensar el plat, en el nostre cas, dolç. I que millor que el Pastís de Noces. Evidentment, en versió mini jejeje..... Així que Mon, aquesta és la meva aportació al teu 3r. aniversari. No m'hauria desagradat gens poder tallar un pastís com aquest el dia que em vaig casar, el dia més feliç de la meva vida, juntament amb el del naixement de l'Annie. Per això, espero que, la Kay (la núvia), estigués molt contenta de tenir un pastís com aquest en un dia tan especial. Som-hi doncs amb la recepta.

Quants dies que feia que no publicàvem!!! Mare meva ja fa més d'un mes!!! Si és que els dies em passen volant. L'única cosa positiva és que tenim l'estiu a la cantonada, sol, platgeta, relax.... quines ganes!!! Perquè la veritat és que hem passat uns dies força estressants i ens ben convé.
Tal com us vaig prometre a l'entrada del LEMON CURD us porto la recepta de les magdalenes que vàrem preparar amb ell. Van quedar delicioses!!!
I als mini-xefs, no patiu, ben aviat l'Annie us portarà un de nou repte. La pobra també va de bòlit entre treballs i exàmens finals.

Vaig preparar aquesta crema de llimona per a l'elaboració d'uns canapès dolços (ja faré una entrada única per a ells). Tot i que, al blog ja hi ha una recepta que és molt bona (AQUÏ) aquesta vegada la vaig fer diferent. Sempre m'agrada provar diferents versions d'una mateixa recepta.

El resultat, boníssima, una mica més àcida que l'altra. Però és que a mi ja m'agraden  les coses àcides.

Amb la que em va sobrar vaig preparar unes magdalenes. Les que veieu a la foto. A la propera entrada us porto la recepta. Però primer preparem el Lemon Curd....

Ja arriba la Setmana Santa!! Com m'agrada aquest repte!!! I és que les Mones de Pasqua són tan boniques!!! M'encanta aturar-me a tots els aparadors de les pastisseries del meu poble per mirar les mones. I un cop fet el tour, escollir la meva.

Però també, m'agrada molt preparar la del repte i ajudar a la mama a preparar la de la meva cosineta Aran, de la que el meu papa n'és el padrí. Ja la tenim pensada!!!

Ja és la 3a convocatòria!!! I, tot i que, les coses canvien una miqueta, continua sent oberta a petits i grans. Perquè encara que, com ja sabeu, els Reptes de l'Annie estan pensats pels nens i nenes, pel repte de la Mona fem una excepció. Ara us explico les regles....